ExoMars

ExoMars
Prototip ExoMars rover 3
OperadorESA & Roscosmos
Contractistes principalsOrbitador: Thales Alenia Space, OHB
Astromòbil: Airbus Defence and Space
Mòdul de descens: Roscosmos
Tipus de missióOrbitador, 2 mòduls de descens i un astromòbil
Data d'inserció orbital2017 i 2029
Data de llançamentMarç 2016 i 2028
Vehicle de llançamentDos coets Proton
Durada de la missióMòdul de descens Schiaparelli EDM: 4 sols
Astromòbil: ≥6 mesos
Orbitador: diversos anys
Lloc webPrograma ExoMars
MassaTGO: 3.130 kg[1]
Mòdul de descens Schiaparelli EDM: 600 kg[2]
Mòdul de descens: ≈1800 kg
Astromòbil: ≈300 kg
Font d'energiaTGO: Energia solar
Mòdul de descens Schiaparelli EDM: Bateria elèctrica
Astromòbil: Energia solar
Mòdul de descens rus: TBD

ExoMars és una missió a Mart a la recerca de biosignatures de vida marciana, passat o present. És una missió d'astrobiologia de l'Agència Espacial Europea (ESA. El programa inclou diversos elements espacials per ser enviats a Mart en dos llançaments. L'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) i un mòdul de descens estacionari EDM anomenat 'Schiaparelli' van ser llançats el 14 de març de 2016 des del cosmòdrom de Baikonur.[3][4] El TGO va lliurar el mòdul estacionari fabricat per l'ESA i llavors va procedir a cartografiar les fonts de metà a Mart i altres gasos, i en fer-ho, ajudar a seleccionar el lloc d'aterratge per a l'astromòbil.[5] El mòdul de descens experimental Schiaparelli es va separar del TGO el 16 d'octubre i va fer les maniobres per aterrar a Meridiani Planum, però es va estavellar a la superfície de Mart.[6]

El juny de 2023, s'havia d'haver lliurat a la superfície de Mart l'astromòbil Rosalind Franklin dins d'un mòdul de descens de Roscosmos anomenat Kazachok[7][8][9] Però el 17 de març de 2022, l'ESA va suspendre la missió a causa de la invasió russa d'Ucraïna.[10] L'abril de 2024 la missió ha rebut nou finançament per restablir la construcció i lliurament de l'astromòbil Rosalind Franklin i la NASA ha acordat amb l'ESA subministrar el llançament, actualment previst per a finals de 2028.[11]

  1. Smith, Michael «Presentation to the NRC Decadal Survey Mars Panel - Mars Trace Gas Mission Science Rationale & Concept» (PDF). spacepolicyonline.com, 10-09-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2010 [Consulta: 14 març 2016]. Arxivat 21 de desembre 2010 a Wayback Machine.
  2. Taverna, Michael A. «ESA Proposes Two ExoMars Missions». Aviation Week, 19-10-2009 [Consulta: 1r març 2022]. Arxivat 14 de novembre 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-11-14. [Consulta: 1r març 2022].
  3. «ExoMars launch updates» (en anglès). Agència Espacial Europea, 14-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 14 març 2016].
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades NYT-20160314
  5. Katz, Gregory «2018 mission: Mars rover prototype unveiled in UK». Excite News. AP News, 27-03-2014.
  6. Chang, Kenneth «Dark Spot in Mars Photo Is Probably Wreckage of European Spacecraft». The New York Times, 21-10-2016 [Consulta: 21 octubre 2016].
  7. ESA (2 May 2016). "N° 11–2016: Second ExoMars mission moves to next launch opportunity in 2020". Nota de premsa.
  8. Amos, Jonathan «Europe still keen on Mars missions». BBC News, 15-03-2012.
  9. de Selding, Peter B. «ESA Ruling Council OKs ExoMars Funding». Space News, 15-03-2012.
  10. «ExoMars suspended» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 17 març 2022].
  11. Foust, Jeff. «ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars» (en anglès americà). SpaceNews, 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search